Tres o cuatre gotes de la tan pluja de nit
Filtren el sol per la finestra
Guaito com repuses nua desde els peus del llit
Amb un pusat ple de tendresa
Oh cuantes nits tendrán els teus dits febles
Oh quans matins, com el que ara tinc, tebi com un fil, de roba
Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada
Som tan lluny d'aquell suroll salvatge que ens feim entendre sense paraules
Dos o tres cabells mendrosos pinten els cuixins amb el culor d'aquesta tarda
Sento com camines dels sorolls del teu vestit, que entre les cuixes et delata
Oh quans matins entrallaçant els molls de pedra
Oh quantes nits com la que ara tinc, tebia com la llum, espelma
Amagats de tantes veus extranyes, amb els silencis omplim paisatges
Més enllà d'aquest suroll tan aspre, em feim entendre sense paraules
Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada
Som tan lluny d'aquell suroll salvatge que ens feim entendre sense paraules
Que ens feim entendre sense paraules
Tres o cuatre gotes de la tan pluja de nit
