En un senzill mocador tot blanc, molt net, vas dibuixar, amb el llapis d'un amic, un cor petit i travessat. Vares ensenyar-me'l bé mentre abaixaves els ulls, i et vaig prendre el mocador i, com a record, me'l vaig endur. Després va passar molt temps i remenant aquell calaix amb llibres d'adolescent, el mocador em vaig trobar.
El vaig prendre a poc a poc, com si s'hagués de trencar i, amb el mocador a la mà, vaig recordar-te com abans. Si en algun lloc, si en algun temps, la cançó pots escoltar, pensa en aquest mocador i igual que jo tu somniaràs.
